divendres, 24 de desembre de 2010

Div Poe Nadal 2010 Marius Torres

Bon Nadal

TOT ESPERANT QUE LA PAU NO SIGUI NOMES UN MOT ESTACIONAL DE DESEMBRE, SINÓ UN ESFORÇ DE TOTS PER A TOTS.

Feliz Navidad

ESPEREMOS QUE LA PAZ QUE ESTOS DIAS NOS DESEAMOS, NO SEA UNA PALABRA VACUA, QUE SOLO LA RECORDEMOS  POR ESTAS FECHAS.
Eduard Sagarra i Trias 
  
Si m' haguessis fet néixer...

Si m'haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill d'arribar a ser espiga!
Llucar,néixer, florir en l'aire assolellat,
entre olivers, en una terra amiga.

Si m'haguessis fet néixer raig de llum,
d'aquesta llum, Déu meu, que a tu no t'enlluerna,
m'hauria estat donat de no triar el meu rumb;
el meu destí fora una recta eterna.

Però m'has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i cada instant he de buscar l'estel del nord
en la nit nostra, però obscura.

Tinc por- tinc confiança.
Servitud no hi hauria més dura que la de l'home lliure
si,tant mes fatigat com més s'hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.

MÀRIUS TORRES(26 desembre 1936)
Si me hubieras hecho nacer grano de trigo ..." de Màrius Torres
Si m'haguessis fet néixer gra de blat, Si me hubieras hecho nacer grano de trigo, 
que seria senzill d'arribar a ser una espiga! que sería sencillo de llegar a ser una espiga! 
Llucar, créixer, florir en l'aire assolellat, Vislumbrar, crecer, florecer en el aire soleado, 
entre olivers, en una terra antiga. entre olivos, en una tierra amiga. 

Si m'haguessis fet néixer raig de llum, Si me hubieras hecho nacer rayo de luz, 
d'aquesta llum, Déu meu, que a tu no t'enlluerna, de esta luz, Dios mío, que a ti no te deslumbra, 
m'hauria estat donat de no triar el meu rumb: me habría sido dado de no elegir mi rumbo: 
el meu destí fóra una recta eterna. mi destino al margen de  una recta eterna. 

Però m'has creat home, fecund, fort. Pero me has creado hombre, fecundo, fuerte. 
Has obert un camí a la meva mesura, Has abierto un camino a mi medida, 
ia cada instant he de buscar l'estel del nord y a cada instante tengo que buscar la estrella del norte 
en la nit nostra, viva, però obscura. en  nuestra noche, viva, pero oscura. 

Tinc por -tinc confiança. Tengo miedo-tengo confianza.
Servitud Servidumbre más dura
no hi hauria més dura que la del home lliure no existiría que la del hombre libre 
si, tant més fatigat com més s'hagués perdut, que ,  sintiéndose más fatigado cuanto mas se  hubiera perdido, 
  pogués perdre el repòs del teu somriure.pudiera perder el reposo de tu sonrisa. 

Màrius Torres Màrius Torres 26 Diciembre 1936º

divendres, 17 de desembre de 2010

Iehuda Amikhai div poetic 17 12 1010

 Iehuda Amichai, considerat un dels principals autors de la poesia hebrea contemporània,  va néixer l'any 1924 a Würzburg, Alemanya, fill d'una família religiosa en la que va créixer parlant dos idiomes, hebreu i alemany. Yehuda Amichai va morir l'any 2000.
Es considerado uno de los mejores autores de la poesía hebrea contemporánea. Iehuda Amichai nacio en 1924 en Alemania y murió en el 2000
 Em parles i crec la teva veu
perquè hi ha grumolls durs de dolor
com a la mel de debò hi ha bocins de cera de la bresca.
Amb els meus dits et toco els llavis:
això també és un senyal de profecia.
I els teus llavis són vermells,
talment un camp cremat és negre.
Tot és veritat .

Iehuda Amikhai
( De lantologia poètica Clavats a la carn del món)

Me hablas y creo en tu voz
porque hay grumos duros de dolor
como en la miel verdadera  hay cachos de cera del panal.
Con mis dedos toco tus labios:
esto   también es una señal de profecía.
Y tus labios son rojos,
talmente un campo quemado es negro.
Todo es verdad”

Iehuda Amikhai
( De la antologia poètica Clavados en la carne del mundo)

(traducción muy libre al no encontrar una mejor)

divendres, 10 de desembre de 2010

Jorge Guillen El mar es un olvido div poe 10 12 2010

Avui en el dia en que es va aprovar a la ONU la Declaració Universal dels drets Humans (10-12-1948) ,seguim amb el mar com a evocació poètica –
Jorge Guillen que es un del grans representants de la Generació del 27, com els  Garcia Lorca, Altolaguirre o Salinas
El mar o la mar (licencia poética?), ha sido una constante en la poesía . La de hoy es de Jorge Guillen de la generación del 27. El 10 de diciembre de 1948 se aprobó en la ONU la Declaración Universal de los Derechos Humanos.

El mar es un olvido..

El mar es un olvido,
una canción, un labio;
el mar es un amante,
fiel respuesta al deseo.

Es como un ruiseñor,
y sus aguas son plumas,
impulsos que levantan
a las frías estrellas.

Sus caricias son sueños,
entreabren la muerte,
son lunas accesibles,
son la vida más alta.

Sobre espaldas oscuras
las olas van gozando.
Jorge Guillen Valladolid 1893 Malaga 1984
Eduard Sagarra i Trias

divendres, 3 de desembre de 2010

Manent diuen que la mar... div 3 12 10

 Avui, vigília de Pont de la Puríssima Constitució  ;un gran poeta contemporani Marià Manent
Marià Manent  ES un gran poeta catalán Contemporáneo

 
DIUEN: LA MAR ÉS TRISTA
Diuen: la mar és trista. Quin trepig
fa cada onada, quan s'esberla!
I veig una mar trista, però, al mig,
tu, com una perla.

Diuen: la terra és trista. Quin trepig
fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,
tu, com una rosa.

MARIÀ MANENT
Dicen: la mar es triste...

Dicen: la mar es triste. ¡Qué señal
hace cada ola, cuando quiebra!
Y veo una mar triste, pero en medio
               tú, como una perla.

Dicen: la tierra es triste. ¡Qué señal
hace la hoja! Apenas osa.
Vea la tierra triste, pero en medio
               tú, como una rosa.

De "Las acacias salvajes" Edicions del Mall 1986
Versión de José Agustín Goytisolo