divendres, 4 de febrer del 2011

Div Poetics MARIO MIRO 15 anys del nostre Despatx

Amics i amigues dels divendres poètics

Permeteu-me que avui us faci partícips d’una celebració i esdeveniment professional  que ha estat important a la meva vida . Demà dia 5  de febrer  farà 15 anys (1996)  que varem iniciar aquesta aventura que es avui el nostre despatx .
Un dels primers “divendres poètics” ( a meitats  del any 1999) que vaig trametre era aquest . M’agrada aquí i avui de reenviar ho, especialment pel  qui es l’autor, l’amic i soci Marius Miro
Que sigui per molts anys !!!

Mañana 5 de febrero celebraremos los 15 años, (1996) de quienes, como pioneros, iniciamos la andadura ilusionada de lo que hoy es nuestro despacho. Me place remitir el divendres de hoy que  fue  uno de los primeros “divendres poetics”.  Lo remití  en 1999 y que me gusta recordarlo,   muy especialmente por ser su  autor mi amigo y socio Mario Miro
Una abrazo

Eduard Sagarra Trias
De:                         Eduard Sagarra Trias
Enviado:                viernes, 09 de julio de 1999 10:25

Benvolguts /des:

            De vegades busquem la qualitat fora, quan tenim verdaders tresors a casa. Per exempleritzar aquesta asseveració, es per a mi una  gran satisfacció i un orgull adjuntar-vos , avui,una poesia antiga d'un vell amic i ara soci Mario Miro .
            Cordialment
            EDUARD

Viene y va,
mi barca
viene y va
como un aire en el olvido,
como un suspiro
de libertad.

Viene y va, 
de entre su madera vieja
sale una queja
de ancianidad 

y vino y fue tantas veces
del grito del pescador
al silencio de los peces,
que no sé si va,
mi barca,
no sé si viene.

Viene o va.
Mi barca
viene o va 
por un rumbo sin destino,
por un camino
que borra el mar.

Y deja sobre la arena
como una pena
mi soledad.
                                                                                  MÀRIUS MIRÓ      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada