Lluminosa elegia , de Joan Vinyoli, contemplant la Mar Mediterrània des de Vallvidrera ,que li evoca sentiments , per fora però sobretot per dins .
Luminosa elegía de lo que vislumbra el poeta desde el Tibidabo, y que le evocan sentimientos por fuera y por dentro.
ELEGIA DE VALLVIDRERA
I
I
Per què paraules? Aquest blau intens. Miro la ratlla fixa
de l’horitzó, mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla —sols llavors hi arriben
«feliços pocs».
de l’horitzó, mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla —sols llavors hi arriben
«feliços pocs».
No, jo sóc sol, però l’embat
de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,
i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més
de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,
i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més
Joan VINYOLI, Obra poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001.
Elegía de Vallvidrera
Vallvidrera es un barrio en lo alto del Tibidabo de Barcelona , en Catalunya ,Noreste de España ; desde donde se divisa el mar ,nítidamente, si no hay polución ...ni nubes …. (nota geográfica locacional del traductor )
I.
¿Para que palabras ? Este azul intenso. Miro la línea fija del horizonte .
Mar grandioso, mas
¿ para quien guardas tanta riqueza? No soy buzo
que busca viejos tesoros: lo que me atraía,
eran perlas que con anterioridad habían sido ojos .
No lo encuentra uno solo, son necesarios dos,
con unas única, limpia , libre y confluente
mirada que se proyecte más allá
de cualquier perla.
Solo , entonces , pueden arribar allí
“felices pocos”
No, yo estoy solo, pero el envite
de las olas me reconforta. Toda esta lejos y cerca.
y no fine nunca este viaje
por las palabras :
ya no tengo nada más
Joan VINYOLI, Obra poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001.
(trad muy libre EST)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada