divendres, 15 de juliol de 2011

Estiu 2011 Grabiele D'anunzio

Gabriele D’Anunzzio, poeta Italià nascut a Pescara, el 12 març de 1863,    descriu un cap vespre mediterrani carregat d’al·legories, i que serveix per acomiadar-me de tots vosaltres . Gràcies per la vostre paciència i Bon Estiu.

La poesía de hoy de Gabriele D’Anunzzio , poeta Italiano nacido en  Pescara, le 12 marzo de 1863, sirve como colofón veraniego dels divendres.- Gracias por vuestra paciencia.


Vespro d'Agosto
Rientrano lente delle liete pesche
sette vele latine,
e portano seco delle ondate fresche
di fragranze marine.

Son bianche,rosse,gialle,e su ci raggia
l'occhiata ultima il sole;
s'allunga all’aura una canzone selvaggia
d'amore e di viole.

Nel ciel di perla le rondini brune
ricaman voli a sghembo;
non si vede del mar tra le dune
che un cinereo lembo.

Il fiume è pieno di riflessi:a schiera
le sette vele stanche
vengono innanzi insieme con la sera:
son gialle,rosse e bianche.

Gabriele D'Annunzio /da Primo Vere.
RECORDS DE PESCARA
Tarda d’agost
Tornen lentament de les alegres pesqueres
set veles llatines.
Portant   onades  fresques
de fragàncies marines

Son Blanques , vermelles  , grogues i per sobre d’elles
El sol llença el darrer raig ;
Es perllonga en l’aire una cançó salvatge
d’amor i violes .

En el cel de perla  les obscures  orenetes
Broden  vols esbiaixats
No es veu el mar darrera les dunes
Nomes   una línea cendrosa.

El riu esta sembrat de reflexos, en filera
Les set veles cansades
Avancen juntament amb la nit
Son grogues, vermelles  i  blanques 




RECUERDOS DE PESCARA
Tarde de Agosto
Vuelven lentas de las alegres pescas
Siete velas latinas,
Y traen consigo oleadas frescas
de fragancias marinas.

Son blancas, rojas, gualdas y sobre ellas lanza
el sol el último rayo;
Se prolonga en el aire una canción salvaje
De amor y de violas…

Las negras golondrinas en el perlino cielo
Bordan vuelos de sesgo;
Del mar, entre las dunas, solo se ve
Un borde ceniciento.

El río esta sembrado de reflejos; en hilera
Las siete velas cansadas
Avanzan lentamente juntamente con la noche
Son amarillas, rojas i blancas

Traduccions molt  lliures EST

divendres, 8 de juliol de 2011

Vinyes verdes Josep Mª de Sagarra div 8 7 2011

Benvolguts /des
Aquest poema ja ha aparegut un parell de vegades als divendres poètics .   Es  molt Mediterrani i estiuenc. M’agrada de recordar-ho i sentir qui l’han musicat o el s/les qui el canten .  Acosteu-vos aquets dies  a la Costa Brava i comprendreu el que descriu el poeta .
De difícil traducción. Colorista y extremadamente mediterráneo. Si os acercáis a la Costa Brava, estos días, entenderéis fácilmente  la descripción que hace el poeta .
VINYES VERDES VORA EL MAR
 
Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster:
sou més fines que l’userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs
vora la vela que passa;
cap al mar blinqueu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina
i el fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina ...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor ...
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor ...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard ...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
 

Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.

Traducción  de algunas palabras para su  mejor comprensión
Vinyes verdes Viñas verdes;
 Remuga: (figurativo):quejarse. Significado real: Acción que hacen los rumiantes al volver a masticar
Encar: aun.
Poruga: temerosa
Coster: de la costa
Userda ; Alfalfa
Blinqueu: doblarse, (como un junco)  
Raim : uva
Al llaut i a la gavina: a la barca y a la gaviota
El fi serrallet de neu : El fino flequillo de nieve(alegoría de la cresta de las olas
Pampol : hoja de parra
Penyal : peña aislada
Basarda : sensacion de temor o indefensión
Cor : CORAZON

divendres, 1 de juliol de 2011

Jose Agustin Goytisolo Div poet 1 juliol 20011

José Agustín Goytisolo  , poeta català contemporani  i en aquets senzills versos  ens descriu un ofici difícil ,però agraït, com es el d’ esser poeta
José Agustín Goytisolo es un poeta catalán contemporáneo  que en unos pocos versos nos describe un gran oficio literario: ser poeta    

Eduard Sagarra i Trias

OFICIO DE POETA
  

Contemplar las palabras
sobre el papel escritas,
medirlas, sopesar
su cuerpo en el conjunto
del poema, y después,
igual que un artesano,
separarse a mirar
cómo la luz emerge
de la sutil textura.

Así es el viejo oficio
del poeta, que comienza
en la idea, en el soplo
sobre el polvo infinito
de la memoria, sobre
la experiencia vivida,
la historia, los deseos,
las pasiones del hombre.

La materia del canto
nos lo ha ofrecido el pueblo
con su voz. Devolvamos
las palabras reunidas

a su auténtico dueño.

José Agustín Goytisolo (1928-1999)