divendres, 28 d’octubre de 2011

Gil de Biedna Dr Marc A Broggi 28 oct

No sé si coincideix amb la època del any  (panellets ,tots sants i difunts) però l’atzar m’ha portat a llegir un poema de Gil de Biedma (que ja havia aparegut als divendres l’any 1999)  en el magnífic llibre,que recomano, del Dr. MARC ANTONI BROGGI , “ Per una mort apropiada“, Edicions 62 , 2011, que acaba de publicar-se .
Considero de obligada lectura “apte per a tots els públics “. Hi ha una estadística irrebatible  ja que el 100%   dels humans moren . Cal estar preparats i el llibre ajuda molt a tothom per posicionar se !!!Ja m’ho sabreu dir .

Estos días de todos los  santos y difuntos   (¡será el azar!) he hallado el poema de Gil de Biedma, en el magnifico libro del Dr. Marc Antoni Broggi , (espero que se publique  pronto en castellano) “ Per una mort  apropiada “( Edicions 62, 2011)  
Recomiendo su lectura encarecidamente, es un trabajo humano y humanista desde la perspectiva de un medico especialista en bioética. Es de obligada lectura y apta para todos los públicos. Pensad que hay una estadística irrefutable,  el 100% de humanos morimos , hemos de estar preparados!

NO VOLVERÉ A SER JOVEN

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
--envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir
es el único argumento de la obra

(Jaime Gil de Biedma)

Eduard Sagarra i Trias

divendres, 21 d’octubre de 2011

Si has sentit. Pau Vallhonrat div poe 21 oct

Bonica i metafòrica descripció de la tardor en El Prat de Llobregat.
El Prat es una ciudad cercana a Barcelona donde se halla el aeropuerto y el Delta del rio Llobregat, muy valorada, aun, por su huerta.

Si has sentit en la pau
de la tardor daurada
la verge terra violada
per la jonquera, que suau
arrela endins;
i el mamar constant
que dóna vida,
gemec de la marina
que ofega els pins.
Si has sentit en la pau
de la tardor daurada
trencar l'espill de l'estanyada
per la fotgera, que al cau
s'enfila endins;
i el lliscar constant
que dóna vida,
refrec de la marina
que ofega el pins,
has sentit, foraster, el bat
de la terra i el xiscle del fang;
has sentit foraster, el cant
de la vida, la vida d'El Prat.

Pau Vallhonrat. Solatge d'Estany. El Prat, 1982

Si has sentido en la paz
del otoño dorado
la tierra virgen violada
por los juncos que suaves
enraízan dentro suyo;
y el mamar constante
que da vida;
gemido de la marina  
que  ahoga los  pinos.
Si has sentido en la paz
del otoño dorado
romper el espejo del charco
por el hurgar  ; que  se dirige a la madriguera
y se adentra hacia el fondo
y el fluir constante
que da vida,
roce constante  de la marina
que ahoga los pinos
Has sentido, forastero,
el latido de la tierra y el chillido del lodo
has sentido ,forastero el canto
de la vida, la vida de El Prat
(trad muy, pero que muy  libre )

Se ha traducido “sentit “(catalan )no por oír ni escuchar sino por “sentir” pues creo que  es la sensación o estado de animo que quiere dar el poeta al lector
Eduard Sagarra i Trias

dijous, 20 d’octubre de 2011

LA IL·LUSIÓ: MOTOR INDISPENSABLE PER SORTIR DE LA CRISI?


LA IL·LUSIÓ: MOTOR INDISPENSABLE PER SORTIR DE LA CRISI?


No sé com sortirem de la crisi, però segur que ens en sortirem!! I a més i per primera vegada des de fa dos segles a Europa -espero i desitjo i crec que és possible– ens en sortirem sense que hi hagi una traumàtica guerra, europea o mundial.

A més del moviment dels “ indignats” proposo la creació del moviment dels “Il·lusionats “que –evidentment- no vol dir que siguin o hagin de ser il·lusos ni estúpids, ni bufanúvols, sinó que han d’exercir d’il·lusionats realistes, possibilistes , amb els peus a terra i el cap imaginatiu però no utòpic.

Crec fermament que “la il·lusió individual o col·lectiva “, sigui quina sigui la col·lectivitat: familiar, empresarial, nació, país, estat, corrent ideològic etc... és, avui més que mai, indispensable. És el motor essencial per seguir o emprendre una acció per part d’homes i dones. No tenir il·lusió és condemnar al fracàs qualsevol activitat o treball, degenerant en una rutina sense fita o en un fracassat i inútil esforç. No és suficient -evidentment– la il·lusió, però sí indispensable per afrontar un repte.

La il·lusió com la coherència o la dignitat són mots, sentiments i sensacions molt difícils de definir i que sovint s’entenen millor al pensar-los o sentir-los negativament. Segur que tots ens entenem, sense gaires circumloquis ni definicions, sobre el que és la desil·lusió, la incoherència o la falta de dignitat.

¿La nostra societat té il·lusió amb el que avui té, i on ha arribat amb valors, drets i benestar? Té il·lusió amb el que pot esdevenir conjuntament en un futur? ¿O pel contrari la por, el desànim, i la manca d’unes fites o aspiracions la porta a la desesperança, a un egoisme desmesurat i a una sensació d’ésser inútil i que no val la pena fer res? Podem tolerar i deixem el present i el futur pròxim, en mans d’uns anomenats “mercats”, que no sabem ni qui són, ni on són, ni com són, ni a favor de qui van, ni molt menys quina és la seva nacionalitat. El que segur que no tenen és cap mena d’il·lusió, sinó només un afany desmesurat de lucre, especulatiu i que evidentment no té res a veure amb el desig col·lectiu de construir i sortir-se’n.

¿Els mercats han de donar-nos les pistes per a trobar amb il·lusió, una sortida a la crisi en la qual els propis mercats i agents irresponsables ens han ficat?

Proposo als nostres polítics, dirigents i legisladors que actuïn , del mati al vespre, per a crear una mínima il·lusió col·lectiva com a fonament d’una sortida a la crisi. Si tot és dolent, si no es generar la cultura de la responsabilitat, de la solidaritat i de la cooperació -no la bancària evidentment sinó la social -, no ens en sortirem mai i anirem de mal en pitjor .

Un líder és qui il·lusiona amb els peus a terra, sense demagògia i demostrant que es pot equivocar, però que “sua la samarreta” fins a les darreres conseqüències (per això s’ha ficat en política!). Està vist i provat que la forma de no equivocar-se mai no és no fer res, ocultar, enganyar i treure un profit personal de la crisi i no trobar una solució fomentant il·lusió individual i col·lectiva.

¿Cal crear un partit d’il·lusionats o és suficient il·lusionar la societat? Srs i Sres dirigents, candidats i partits politics , “c’est à vous à jouer, rien ne va plus!!!!”

Eduard Sagarra Trias
President de L’Associació de les Nacions Unides a Espanya  

divendres, 14 d’octubre de 2011

Immigrants irregulars o immigrants il·legals?

Article d'opinió publicat a nouscatalans.cat

Bertrand Rusell 14 0ct

Dues  Reflexions encertades de Bertrand Rusell  en el mon globalitzat, on res es permanent sinó que tot flueix  i es relatiu!!
Dos reflexiones acertadas de Bertrand Rusell  en un mundo globalizado, en constante cambio y de verdades relativas

Moltes de les dificultats per les que travessa el món són degudes a que els ignorants estan completament segurs y els intel·ligents plens de dubtes

 Gran parte de las dificultades por las que atraviesa el mundo se deben a que los ignorantes están completamente seguros y los inteligentes llenos de dudas
                                                        ...........
L’home feliç és el que viu objectivament , que és lliure en els seus afectes i te interessos molt amplis. El qui  es garanteix la felicitat mitjançant aquests interessos i afectes que , a la vegada , el converteixen a ell mateix amb objecte d’interès i d’afecte  per a molts altres .
El hombre feliz es el que vive objetivamente, el que es libre en sus afectos y tiene amplios intereses, el que se asegura la felicidad por medio de estos intereses y afectos que, a su vez, le convierten a él en objeto de interés y el afecto de otros muchos.


1872 -1970  Bertrand Arthur William Russell ; Filosof , matemàtic i escriptor anglès Premi Nobel de literatura  de 1950.
1872-1970. Bertrand Arthur William Russell. Filósofo, matemático y escritor inglés. Premio Nobel en Literatura en 1950.

divendres, 7 d’octubre de 2011

que europa no pierda «los papeles» para controlar a «los sin papeles»

Resumen
Estamos ante una difícil encrucijada en la Europa de los 27. La afluencia masiva de inmigración irregular por Italia o España, causada por las revoluciones de «jazmín» y las bélicas del norte de África y de Oriente Medio. Éstas, junto al hambre, son las principales causas. Las limitaciones a la aplicación del Convenio de Schengen, que auspician determinados Estados «fundadores » y las políticas restrictivas xenófobas o racistas que se han originado en otros países miembros, ponen en serio peligro la Europa sin fronteras, conseguida entre todos. La Unión Europea es una comunidad de derecho, pero humana que se funda en unos valores y unos principios. El anuncio de limitaciones y el establecimiento de «medidas equivalentes» ponen en peligro la libre circulación de los «ciudadanos de la Unión» y «ciudadanos en la Unión». El gran riesgo es que a menos Schengen tengamos menos Europa. 

Documento:

Div poetic Premi Niobel 2011 Transtromer

El poeta i  també music suec Tomas Transtromër  va obtenir ahir el Premi Nobel de literatura 2011 . El desconeixia i també  a la seva obra . Un parell de poemes!
Del març del 79
Cansat de tothom que em ve amb paraules,
                     [paraules però cap llenguatge
vaig marxar a l’illa coberta de neu.
El salvatge no té paraules.
Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions!
Ensopego amb petjades de cabirol en la neu.
Llenguatge però cap paraula.

'La plaça salvatge' de Tomas Tranströmer
(Perifèric edicions, 2007. Traducció de Carolina Moreno)



El poeta  y músico sueco Tomas Tranströmer  1931 fue galardonado ,ayer, con el Premio Nobel de Literatura,; Sinceramente desconocía su existencia y su obra. Transcribo una pequeña muestra   
 Eduard Sagarra i Trias

MADRIGAL

Heredé un bosque sombrío donde rara vez voy.¨
Pero  llegará un día en que los muertos y los vivos cambien de lugar.
Entonces, el bosque se pondrá en movimiento.
No estamos sin esperanzas.
Los crímenes más difíciles continúan sin aclarar a pesar de los esfuerzos de muchos policías.
Del mismo modo, hay en nuestra vida un gran amor sin aclarar.

Heredé un bosque sombrío pero hoy yo camino en otro bosque, el luminoso.
 ¡Todas las criaturas que cantan, serpentean, mueven la cola y se arrastran!
Es primavera y el aire es muy fuerte.
Tengo un diploma de la universidad del olvido y estoy tan vacío como la camisa que cuelga del cordel.
 (traducción   Omar Pérez Santiago)



Eduard Sagarra i Trias