dijous, 26 de juliol de 2012

BOSC CREMAT M.Àngels Anglada

Avui ni es divendres ni es gaire poètic ; per això  trenco el silenci estival ja que els esdeveniments i foc al Alt Emporda em porten  a transcriure els versos de Mª Angels Anglada, escriptora i poeta nascuda a Vic , que va viure molts anys al Emporda.El coneixia i l’estimava.

 BOSC CREMAT   “Et deixaré la veu”/ Josep Tero/ Picap

Maria Àngels Anglada

Qui faria sentir el gran crit sense veu de la saba?
I com puc, sense flames enceses, parlar-vos del foc?
Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres,
ferits per mil llengües d’incendi?, del cos que s’esquinça,
collat  a la terra que el plora, negrós i ofegat? 

Heu calat foc al bosc i la son no us deserta.
Homes moriren, i infants, i ho mireu amb ulls freds
entre el plany d’agonia dels arbres.
Bellíssima em sembla la serp escamosa que no espatlla l’herba,
si la comparo amb la nàusea del vostres  passos furtius.

Però, a tots els qui aneu amb cor net a l’arbreda,
el vent remorós també us parla, i esment us demana
la genteta del bosc: l’esquirol de gran cua
i l’esquívol conill, i el miracle del bru rossinyol,
la llavor que vol néixer i l’olor dels timons, i el florit romaní.

Ja comença l’estiu, i la gran por pels boscos. Penseu-hi,
en les hores suaus de tardor, quan els camps altre cop han fruitat:
 què hi trobaríem si es tornen arena i desert? Els boscos els guarden
i criden la pluja amorosa amb fullosos dits.
Feliç el qui els salva i ens serva la seva ombra amiga,
i  lluita la vil escomesa dels seus assassins





  Angels Anglada

divendres, 20 de juliol de 2012

No existe un mar Mario Miro estiu 2012

 Bon estiu a tots, i fins la temporada vinent si seguim amb aquest costum .

De vegades busquem fora de casa bones poesies quan , en aquest cas tenim l’autor (amic i soci) al despatx del costat: Mario Miro



Buen verano a todos los seguidores dels divendres . A veces buscas sin saber que en el despacho de al lado tienes a un buen amigo y mejor abogado que escribe buenas i profundas poesías: Mario Miro



No existe un mar



No existe un mar donde lanzar botellas.

Con un poema dentro, mal escrito,

que diga, sin  decirlo, lo proscrito

o nombre ,sin nombrar ,a las estrellas



Y en este mar sumerjo mis botellas

sabiendo que no hay costa para el grito

del secreto silencio que repito

con olas ,obrándose entre ellas.



Ya se que no habrá nadie al otro lado

-el horizonte solo es nuestro espejo-,

por eso no sabréis lo que he callado

en los versos que, sin embargo, dejo

en la marea que me conduce a viejo,

pero aun , a contracorriente y siempre a nado



Marius Miro

Contratiempo y marea

2004

Eduard Sagarra i Trias

divendres, 6 de juliol de 2012

René Char Qu'il vive !Divendres 6 juliol 2012


Bon divendres pre estival . Es una sabia reflexio que caldria lleguir amb veu alta molt sovint! Afrontem el nou curs amb muntanyes d’il·lusions  que, al menys i per ara ,es gratis i sense impostos !

Os
deseo, a los que iniciéis ,las  vacaciones un muy buen verano y que el curso próximo nos sea a todos muy propico o al menos ....mas facil que el que ahora dejamos. ¡Póngannosle   montañas de ilusión que, por ahora  es gratis i sin impuestos!

Qu’il vive !



                                                              Ce pays n’est qu’un vœu de l’esprit,
     Un contre sépulcre





Dans mon pays, les tendres preuves du printemps
Et les oiseaux mal habillés sont préférés aux buts lointains.

La vérité attend l’aurore à côté d’une bougie.
Le verre de fenêtre est négligé.
Qu’importe à l’attentif !


Dans mon pays, on ne questionne pas un homme ému.

Il n’y pas d’ombre maligne sur la barque chavirée.

Bonjour à peine est inconnu dans mon pays.

On n’emprunte que ce qui peut se rendre augmenté.

Il y a des feuilles, beaucoup de feuilles, sur les arbres de mon pays.
Les arbres sont libres de n’avoir pas de fruits.

On ne croit pas à la bonne foi du vainqueur.

Dans mon pays, on remercie.


                                                               René  CHAR
                                                                 ( Les  Matinaux )

 Qu’il vive !

 Aquest país no és més que un desig de l’esperit Un contra sepulcre.
Al meu país, les tendres proves de la primavera
I els ocells mal vestits es prefereixen als objectius llunyans.
La veritat espera l’aurora al costat d’una espelma.
El vidre de la finestra està deixat.
Tant se li’n dona al que està atent!
Al meu país no es qüestiona un home emocionat,
No hi ha cap ombra maligna sobre la barca que es mou.
Bon dia  quasi no es desconegut al meu país.
Només s’agafa en préstec el que es pot tornar augmentat.
Hi han fulles, moltes fulles sobre els arbres del meu país.
Els arbres són lliures de no tenir fruits.
No es creu en la bona fe del vencedor.
Al meu país, es donen les gràcies.
     René Char (Les Matinaux-Els Matinals)

¡Que Viva !
Este pais no es mas que un deseo del espíritu. Un contra sepulcro
En mi país ,les tiernas pruebas de la primavera
Y los pájaros mal vestidos se prefieren a los objetivos lejanos.
La verdad espera a la aurora  junto a una  vela
El cristal de la ventana esta dejado.
¡No le importa al que esta atento!
En mi país no se cuestiona a un hombre emocionado,
No aparece ninguna sombra maligna sobre la barca que se mueve.
Buenos días casi no es desconocido en mi país.
Solo se acepta en  préstamo lo que se puede devolver aumentado.
Hay hojas muchas hojas en los árboles de mi país.
Los árboles son libres de no dar frutos.
No se cree en la buena fe del vencedor.
En mi país se dan las gracias.
     René Char (Les Matinaux-Els Matinals)
(Traducciones muy libres EST)