divendres, 26 d’octubre de 2012

Divendres poetic 26 10 12

Per fer una poesia
Roberto Piumini / Miquel Desclot
Per fer una poesia
s’agafa una P
com platja,
pilota, patata:

després s’agafa una O
com
oca, ombra, ona;

després s’agafa una
E
com era, estri, eben;

després s’agafa una S
com sol, sal, silenci:

després s’agafa una I
com illa, isard, ícar;

després s’agafa una A
com aigua, astre, ala;
en acabat s’ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
sense melancolia
i es fa la poesia.
****************************************************************
EL PERFECCIONISTA
Yo  arruiné este poema

Eliminé palabras
y le torcí el cuello a la sintaxis
hasta dejarla sin habla.

Ahora
no es ni la sombra
de lo que era

De tanto castigarlo
quedó reducido a nada

Ignoro de qué hablaba
No sé como termina.

 Oscar Hahn  nacido en Chile 1938 actualmente vive a EEUU.


divendres, 12 d’octubre de 2012

Maragall Machado div poet 12 octubre 2012

Molts de nosaltres tenim el privilegi de poder llegir, entendre ,sentir i emocionar-nos – lliurement- en, al menys, més de dos idiomes. Aquest és el meu cas !!!i

Algunos de nosotros, en este país, podemos vanagloriarnos y sentirnos muy  privilegiados de poder leer–libremente -  ,escribir, sentir, entender e incluso emocionarnos como mínimo y desde nuestra infancia , en  dos idiomas .¡ Este es mi caso!

Joan Maragall (EXCELSIOR)

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.


Antonio Machado

Dice la esperanza: Un día
la verás, si bien esperas.
Dice la desesperanza:
Sólo tu amargura es ella.
Late, corazón... No todo
se lo ha tragado la tierra.

divendres, 5 d’octubre de 2012

div poetic Alba 5 10 12

ALBA

Llum,
que se'm torna esperança
creadora, delit,
tremolor d'unes ànsies
lliures, incandescents.
Em duen cap enlaire
tinc l'alegria, el foc
que deixa incendiades
voluntat i raó
...He nascut amb l'alba.

Josep Mª Boix Selva

ALBA

Luz,
que se me  torna   esperanza
creadora,  gozo,
temblor de unos anhelos
libres ,incandescentes.
Me llevan hacia el cielo
tengo la alegría ,el fuego
que deja incendiadas
voluntad y razón
…He nacido con el alba

Josep Mª Boix Selva

Josep Mª Boix era fill de Boix Raspall i pare d’en Cesco Boix,cantant i animador infantil (ara va de bo!!) que tots coneixíem.