dilluns, 12 de novembre del 2012

LA NACIONALITAT ESPANYOLA Y LA CIUDADANIA EUROPEA DELS CATALANS EN UN FUTUR ESTAT . Reflexió nocturna

Aquests dies de campanya, s’està parlant molt i catastròficament de la difícil situació en que quedarien Catalunya i els catalans en un futur,si s’exercís el dret a decidir en un plebiscit o referèndum
Ens centrarem en fer unes reflexions en torn a la nacionalitat espanyola dels ciutadans que avui ostenten tots els catalans i, sobre la legislació interna e internacional europea que regula la adquisició,pèrdua o conservació de la nacionalitat espanyola .Les lleis, que se’n ocupen son,La Constitució de 1978,el Codi civil el Tractat de la Unió Europea( Versió Lisboa 2009).
Els catalans , visquin on visquin ,son tots espanyols, i si ho son des de el seu naixement tenen un “status jurídic” privilegiat com es ser “espanyols d’origen”.No es el mateix esser espanyol d’origen que “espanyol originari”, però això seria entrar en tecnicismes complicats que no venen al cas .El que podem afirmar es que tots els espanyols i catalans originaris son també d’origen.
La constitució espanyola prohibeix expressament (art 11.2) que es pugui perdre la nacionalitat espanyola d’origen ,com a sanció. Per tant seria inconstitucional e il·legal castigar als catalans d’origen ,i per raons súper estructurals politiques, amb la pèrdua de la nacionalitat espanyola.
A mes ,tots els espanyols i els catalans , siguin d’origen o no , ostenten un altre privilegi, tenir i gaudir de“la ciutadania europea” que els hi atorga uns drets individuals derivats del Tractat de la Unió Europea Aquets drets son, entre d’altres, poder moure`s lliurement per tots els estats de la Unió, inclòs, per tant i ,evidentment, Espanya, ja que es un estat membre de la Unió.
Finalment també el Codi civil preveu des de 2002 que es pot conservar la nacionalitat espanyola, malgrat que s’adquireixi una altre nacionalitat i encara que no hi hagi conveni,. Els requisits son que visquin al estranger,i que abans del termini de tres anys des de que l’haguessin adquirit demanin de conservar-la al Registre civil o al consolat espanyol corresponent.
No esta previst en els Tractats de la Unió com es pot perdre la ciutadania europea per aquells que siguin nacionals d’un estat membre .La única forma seria que perdessin la nacionalitat d’un dels 27 estats que avui l’integren
En definitiva ¿que li podria succeir a la població espanyola i catalana que viu a Catalunya (que avui som tots), en el supòsit que neixes per voluntat sobirana d’un poble,un nou estat europeu?.La resposta es que els actuals catalans, que son espanyols seguirien tenint el passaport espanyol i a la vegada la condició de ciutadans europeus., a menys que renunciïn personalment e individualment
Però es mes. D’acord amb la Constitució espanyola i el Codi civil,els catalans podrien tenir també una doble nacionalitat a mes de la espanyola Seria una doble nacionalitat legal a Espanya,ja que Catalunya forma part, geogràficament i culturalment,del concepte de països Iberoamericans,que juntament amb Portugal ,Andorra ,filipines i el poble sefardi, els hi ho permet la Constitució i el propi Codi civil.
Per reafirmar aquesta voluntat de conservar la, els qui ho desitgin podrien demanar la conservació de la espanyola, si ho fan dins dels tres anys desprès de ‘haver adquirit u optat per la nova.
La situació final podria esdevenir paradoxal pel que fa a la població de Catalunya. En una Catalunya -nou estat europeu,la majoria dels seus habitants seguirien tenint la nacionalitat i el passaport espanyols,i per tant seguirien tenint la ciutadania de la Unió,i,evidentment,podrien gaudir d’ una doble nacionalitat a mes la del nou estat .
Es ben cert que no hi ha precedents de la secessió o naixement d’un nou estat a la Unió Europea, però tampoc hi hauria precedent en aquesta Organització supranacional que es la Unió, que en un nou estat europeu (dins o fora de la Unió) els seus habitants seguissin tenint la nacionalitat espanyola d’origen; sense poder perdre-la com sanció. Per tant com a ciutadans de la Unió tots es mourien lliurement dins tota la Europa dels 27 i podrien votar i esser votats en les eleccions municipals si residissin a Madrid, Sevilla, Londres o Berlin. Finalment podrien gaudir de la doble nacionalitat legal encara que no hi hagués un conveni entre Espanya i el nou estat europeu .
Es curiós i cal tenir-ho present !!!
Eduard Sagarra Trias
Professor de DIP, nacionalitat , estrangeria i ciutadania Europea

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada