divendres, 4 d’octubre del 2013

Espriu He mirat aquesta terra div poetic 4 9 13

Un particular homenatge, en el centenari de Salvador Espriu. Us recomano que no us perdeu la molt interessant exposicio de 40 ceramiques de gran format , de la escultora i ceramista MADOLA (receptora dels divendres), al cementiri de Arenys (Sinera) Sembla que hi hagin estat sempre però nomes hi estaran un parell de mesos !!!Afanyeu-vos ....
 
 
Mi particular homenaje a Salvador  Espriu en su centenario . No os podéis perder la interesantísima exposición de 40  Cerámicas de gran formato de la gran escultora i ceramista MADOLA(amiga dels divendres poetics ) , en el cementerio de Arenys de Mar (Sinera) . Durara aún un par de meses . No os defraudara.
 
He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
 
(Salvador Espriu  )
 
Una excel·lent versió musicada por  de Raimon 
 o la versió  de Silvia Perez Cruz con Toti Soler( en el Palau 2013)
 
 
 
He mirado esta tierra
 
Cuando la luz llegada desde el fondo del mar
a levante comienza apenas a temblar,
he mirado esta tierra,
he mirado esta tierra.

Cuando por la  montaña que cierra el poniente
el halcón se llevaba la claridad del cielo,
he mirado esta tierra,
he mirado esta tierra.

Mientras jadea el aire enfermo de la noche
y bocas de oscura suenan en los caminos,
he mirado esta tierra,
he mirado esta tierra.

Cuando la lluvia trae el aroma del polvo
de las ásperas hojas del lejanos arbustos,
he mirado esta tierra,
he mirado esta tierra.

Cuando el viento se habla en la soledad
de mis muertos que ríen de estar siempre juntos,
he mirado esta tierra,
he mirado esta tierra.

Mientras envejezco en el largo esfuerzo
de pasar el arado sobre los recuerdos,
he mirado esta tierra,
he mirado esta tierra.

Cuando el verano recuesta por todo el dormido
campo el ancho silencio que los grillos extienden,
he mirado esta tierra,
he mirado esta tierra.

Mientras comprendían sabios dedos de ciego
como el invierno desnuda el sueño de los sarmientos,
he mirado esta tierra,
he mirado esta tierra.

Cuando la desbocada fuerza de los caballos
del aguacero de repente baja por los arroyos,
he mirado esta tierra,
he mirado esta tierra
 
(Salvador Espriu )
Trad al castellano anónima, con retoques personales
 
Una excel·lent versió musicada por  de Raimon http://www.youtube.com/watch?v=fLfelcnXBqY ; o la versió  de Silvia Perez Cruz con Toti Soler( en el Palau 2013)http://www.youtube.com/watch?v=6w5xFkIgye8
Eduard Sagarra i Trias

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada