divendres, 29 de novembre de 2013

Tardor a Viladrau Manent 29 11 13

Fa uns anys  ja vaig trametre aquesta poesia ,però que repetir-la  crec es molt adient :
  
De  vegades, les paraules i les descripcions  tenen so i color, aquest poema de Marià Manent n’és un bell exponent  de cromatisme poètic musical.

A veces las palabras y las descripciones tienen además música y color. Este es un buen exponente de este cromatismo poético  musical
Eduard Sagarra i Trias

TARDOR A VILADRAU
          
Com grans monedes d'or, d'un or prim i lleuger,
cauen les fulles dels til·lers,gronxades
en el sol de novembre. El Jardí té
un fregadís d'abril de sedes oblidades.

Avui no duus oreig, tardor suau, no esbulles
les agulles dels cedres vora la pluja d'or.
Tenen com una pau joiosa aquestes fulles
morint-se,i mig sospiren:"res no mor".

Fins al peu del grans cedres es daura  l'ombradiu
d'aquest jardí tancat,reclòs com una illa.
Cada fulla, en silenci,caient tranquil·la,diu:
"La vida passa, es fon, i torna i brilla

Marià Manent

OTOÑO EN VILADRAU 

Como  grandes monedas de oro, de  oro delgado y ligero,
Caen las hojas de los tilos, mecidas
En el sol de noviembre. El jardín tiene
Un roce   de abril de sedas olvidadas

Hoy no llevas brisa, otoño suave, no enredas
las agujas de los cedros cerca de la lluvia de oro.
Estas hojas tienen como una gozosa paz
Muriéndose, y medio suspirando “nada  no muere”.

Hasta el pie de los grandes cedros  se dora  la sombra
De este jardín cerrado, recogido  como una isla
Cada hoja, en silencio, cayendo tranquila, dice:
“La vida pasa se funde, y vuelve y brilla

(Traducción  Muy Libre EST)

 

divendres, 22 de novembre de 2013

Luis Cernuda div poetic 22 noviembre 2013

Los marineros son las alas del amor,

Los marineros son las alas del amor,
son los espejos del amor,
el mar les acompaña,
y sus ojos son rubios lo mismo que el amor
rubio es también, igual que son sus ojos.

La alegría vivaz que vierten en las venas
rubia es también,
idéntica a la piel que asoman;
no les dejéis marchar porque sonríen
como la libertad sonríe,
luz cegadora erguida sobre el mar.

Si un marinero es mar,
rubio mar amoroso cuya presencia es cántico,
no quiero la ciudad hecha de sueños grises;
quiero sólo ir al mar donde me anegue,
barca sin norte,
cuerpo sin norte hundirme en su luz rubia.

Luis Cernuda


Descubristeis que en un solo instante
Descubristeis que en solo un instante
puede amarse como en toda una vida.
Descubristeis el gozo como una isla
desconocida que puede aparecer
ante la proa de la nave que os lleva,
una mañana ignorada,
por una ruta antigua.
Lanzaos ardientemente entonces
a la locura de amaros, ahora
que vuestro cuerpo es ágil, y haced trizas
el ánfora que conservaba el viejo perfume,
para aspirar de un solo golpe
toda su intensidad dominadora.
Y quién sabe si morir después de la prueba.
(De Palabras al viento, 1951-1953)

divendres, 15 de novembre de 2013

10 aniversari mort Miquel Marti Pol

Miquel Martí Pol , que ara fa 10 anys que ens va deixar, és un poeta  de la quotidianitat i té un idioma que  tothom entén el que vol dir  i fa sentir amb emoció, individualment i  col·lectivament, el que expressa.

Estos días conmemoramos los diez años del deceso Miquel Marti Pol. Es un poeta  de lo cotidiano al que entiendes y sientes por dentro  aunque no hables su idioma.     

UN DIA QUALSEVOL
HEU ESBRINAT EN UN INSTANT NOMÉS

Heu esbrinat que en un instant només
pot estimar-se tant com en tota una vida.
Heu esbrinat que el goig és com una illa
inconeguda, que pot concretar-se
davant la proa de la nau que ens mena
algun matí ignorat en una ruta antiga
i per això us llanceu ardidament
a la follia d'estimar-vos, ara
que el vostre cos és àgil i feu miques
l'àmfora que servava el vell perfum,
per aspirar-ne un sol cop
tota la intensitat dominadora

i qui sap si morir després de la prova.



Miquel Martí Pol (De Paraules al vent, 1951-1953

UN DÍA CUALQUIERA



Descubristeis que en un solo instante
Descubristeis que en solo un instante
puede amarse como en toda una vida.
Descubristeis el gozo como una isla
desconocida que puede aparecer
ante la proa de la nave que os lleva,
una mañana ignorada,
por una ruta antigua.
Lanzaos ardientemente entonces
a la locura de amaros, ahora
que vuestro cuerpo es ágil, y haced trizas
el ánfora que conservaba el viejo perfume,
para aspirar de un solo golpe
toda su intensidad dominadora.
Y quién sabe si morir después de la prueba.
(De Palabras al viento, 1951-1953)

dimarts, 12 de novembre de 2013

LEGITIMITAT, LEGALITAT ,SENSIBILITAT I DRET INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

És un tema molt delicat però que crec que no podem restar amb silenci ja  que és prou important per poder tot i sentir dolor, esser solidaris, però també opinar amb la legalitat vigent a la mà i, evidentment sense ganes de ferir a ningú . 

LEGITIMITAT, LEGALITAT ,SENSIBILITAT I DRET INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS



La Sentencia del Tribunal Europeu dels drets humans de 21 de octubre 2013, en el Recurs interposat per la etarra condemnada a milers d’anys de presó, Ines del Rio, ha frapat i convulsionat  a la societat espanyola, als politics, però  especialment a les víctimes directes i indirectes del terrorisme i d’altres abominables delictes comuns .

En primer lloc el nostre recolzament total cap a les víctimes del terrorismes i llurs famílies. Aquest sentiment i solidaritat és una part essencial de la  sensibilitat ciutadana cap a ells i rebuig cap a actes terroristes i criminals. En segon lloc constatar la legitimitat dels 24 jutges del Tribunal Europeu del Drets Humans  de Estrasburg que han intervingut en la deliberació i fallo de les sentències contràries a la Doctrina Perrot: a) la Sala que va resoldre el primer recurs el 2012, b) el Ple que ho ha fet ara al octubre resolent el recurs del Govern d'Espanya en tercer lloc i des de la perspectiva del Dret internacional dels drets humans i, en especial de la efectivitat del Conveni Europeu dels Drets humans i de les llibertats fonamentals, així com de la Constitució espanyola (articles 96 .1 i 10,2) la Sentència està absolutament dins la legalitat  i del dret constitucional d’Espanya. És la aplicació – ens agradi o no- de la legislació Española i de la interpretació de l'abast dels drets fonamentals quins valors es protegeixen.
Hem de acostumar-nos a que en molts camps, però sobretot quan es vulneren drets fonamentals (quina titularitat la tenen totes les persones per molt criminals que siguin) el dret aplicable no és només el dret intern sinó també el Dret internacional i la interpretació dels Tribunals no –nacionals(com el TEDH) , que tenen competència per aplicar-ho. Espanya així ho havia admès i són les regles de joc que cal respectar encara que dolgui.


La sensibilitat, la llei, el dret i la justícia són conceptes i sentiments molt difícils de conjugar, en situacions doloroses concretes, especialment des de  la perspectiva  personal -  subjectiva molt lícita de les víctimes i de la societat que ha patit  directament els delictes i actes de terrorisme. 

 Eduard Sagarra i Trias

divendres, 8 de novembre de 2013

JOAN VINYOLI div poetic 8 11 13

EL VELL I EL MAR
El mar és ple, però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.
Cal saber-ho fer:
que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis
i el seu saber-se dur i compacte, ric
com la balena, que tot d'una en surt
i que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
a la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
Estalvia gemecs i fes mes ample el mar.

JOAN VINYOLI (1914 - 1984)

EL VIEJO Y EL MAR

El mar está lleno, pero me paso días
llenándolo con la mirada.
Es necesario saber lo  hacer :
que nunca se de cuenta, como si no lo mirases   
y sabiéndose duro y compacto, rico
como la  ballena, que de improviso emerge
y que de  un coletazo hunde a los pescadores.
No, que se mantenga liso, indiferente
a tu añoranza , a tu recuerdo . a tu remordimiento
Ser viejo de verdad significa saber estar solo.
Ahorra gemidos y haz mas ancha la mar.
(traducción muy libre)

JOAN VINYOLI (1914 - 1984)