divendres, 6 de desembre del 2013

HOMENATGE A NELSON Mandela dIV pOETIC


La setmana vinent , concretament el 10 de desembre ,commemorem el 65 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU . Sembla que fos  ahir! però estem força lluny de que tots els drets i llibertats  siguin assolits, arreu   i per a tothom .
La reflexió que fa Martin Niemöller (teòleg  luterà alemany 1892-1984)  torna a tenir un sentit profund en el nostre temps i, desgraciadament es encara vigent .
Tracte del silenci amb el que “acceptem” viure la situació social, política i econòmica actual, sense protestar o alçar la veu contra les decisions que ens han anat i ens van hipotecant el futur. 

La próxima semana, el 10 de diciembre conmemoramos (¡que no celebramos!) el 65 aniversario de la Declaración Universal de los Derechos humanos de la ONU. Qué próximos son los sentimientos de estos derechos y que lejos alcanzarlos todos ellos y para todos. La reflexión que nos hacia Martin Niemöller (teólogo luterano  alemán 1892-1984) sigue, desgraciadamente,   muy vigente.


En anglès:

In Germany
they came first for the Communists,
and I didn't speak up
because I wasn't a Communist.

Then they came for the Jews,
and I didn't speak up
because I wasn't a Jew.

Then they came for the trade unionists, and I didn't speak up
because I wasn't a trade unionist.

Then they came for the Catholics, and I didn't speak up because I was a Protestant.

Then they came for me, and by that time no one was left to speak up for me.

En català:

A Alemanya
primer van venir a pels comunistes,
i jo no vaig dir res
perquè no era comunista.

Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res
perquè no era jueu.
Despré, van venir a buscar els obrers;
i no vaig dir res,
perquè jo no era obrer ni sindicalista.

Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res
perquè jo era protestant.

I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per defensar-me.
(En castellano)
En Alemania
Primero vinieron a por los comunistas,
Y yo no dije nada
Porque no era comunista.

Después se llevaron a los judíos
Y no dije nada
Porque no era judío

Después vinieron en busca de los obreros;
Y no dije nada,
Porque no era obrero ni sindicalista.

Mas tarde se metieron con los católicos
I no dije nada
Porque yo era protestante.

Y cuando finalmente, me cogieron a mi
Ya no quedaba nadie que me defendiera.
(trad Libre EST)


Eduard Sagarra i Trias 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada