divendres, 9 de maig del 2014

Vicens Andres Estalles

 Uns versos senzills ,quotidians ,descriptius ,molt reals i molt bells.
Versos sencillos , cotidianos ,descriptivos  pero muy reales y a su vez muy bellos.
HORACIANES
XLII
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                    aquell pètal
                                        allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passerell,
                              
      aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
 
Vicent ANDRÉS ESTELLÉS, (Burjassot, 1924 – 1993)
Obra completa 2. Les pedres de l'àmfora, Ed. L'Estel, València, 1974.
 
he amado mucho la vida 
no como una plenitud, como cosa total
si no, pongamos por caso, como me gusta la mesa,
ahora un pellizco de esta salsa,
oh y este rabanito, aquel  ajo tierno,
que me decís de aquella merluza,
es sorprendente como es una cereza.
 
me gusta la vida así,
este vaso de agua,
una joven que pasa por la calle,
este verde
                    aquel pétalo
                                               aquello
una pareja que se coge de las manos y se mira a los ojos 
y todo con su nombre pequeño siempre en minúscula.
 
como este pardillo,
                               Aquel ombligo,
el primer diente de un niño

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada