divendres, 9 de gener del 2015

Divendres de dol JE SUIS CHARLIE

Colpits per el tràgic i salvatge atemptat d’ahir a Paris nomes podem dir, amb els versos de Victor Hugo :Je suis Charlie

Apesadumbrados por el trágico y salvaje atentado ayer en Paris, unimos nuestra voz diciendo Je suis Charlie

 

 

 

Demain, dès l'aube...


Demain, dès l'aube, à l'heure où blanchit la campagne,
Je partirai. Vois-tu, je sais que tu m'attends.
J'irai par la forêt, j'irai par la montagne.
Je ne puis demeurer loin de toi plus longtemps.

Je marcherai les yeux fixés sur mes pensées,
Sans rien voir au dehors, sans entendre aucun bruit,
Seul, inconnu, le dos courbé, les mains croisées,
Triste, et le jour pour moi sera comme la nuit.

Je ne regarderai ni l'or du soir qui tombe,
Ni les voiles au loin descendant vers Harfleur,
Et quand j'arriverai, je mettrai sur ta tombe
Un bouquet de houx vert et de bruyère en fleur.


Victor HUGO   (1802-1885)

DEMÀ, JUST A TRENC D’ALBA,

A L’HORA QUE BLANQUEGEN…

 

Demà, just a trenc d’alba, a l’hora que blanquegen

Aquests camps. Partiré. Veus, sé que tu m’esperes.

Avançaré pel bosc, creuaré la muntanya,

No puc romandre ja lluny de tu molt temps més.

 

Caminaré amb ulls fixos en els meus pensaments,

Sense veure res fora, sense sentir els sorolls,

Amb l’esquena corbada i les mans juntes, sol,

Trist, i el dia serà per a mi com la nit.

 

No miraré ni l’or enciser del capvespre,

Ni les veles, al lluny, que baixen vers Harfleur,*

I, quan hi arribaré, et posaré a la tomba

Un ram de grèvol verd i de bruguera en flor.

 

                                               3 de setembre de 1847

 

                                                         (Trad.Joan Peña)

 

_______

*Petita ciutat a la vora d’un afluent del Sena, prop de Le Havre

 

“Mañana, al alba…”

Mañana, al alba, cuando blanquea el campo,
partiré. Mira, sé que me esperas.
iré por el bosque, cruzare la montaña.
No puedo permanecer lejos de ti más tiempo.

Caminaré, los ojos fijos en mis pensamientos,
sin ver nada alrededor, sin escuchar ningún ruido,
solo, desconocido, la espalda encorvada, las manos cruzadas,
triste, y el día para mí será como la noche.

No miraré ni el oro de la tarde que cae,
ni las velas lejanas descendiendo hacia Harfleur,
y al llegar, pondré sobre tu tumba,
un ramo de acebo verde y de brezo en flor.

Victor Hugo

De: “Las contemplaciones” – 1856

Trad libre 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada