divendres, 12 de juny del 2015

Vicent Andres Estelles

Bon cap /buen finde

Invocació petita
Vicent Andrès Estelles

Com t’enyorava,
mar! Aquella llum crua
que s'ablanua
al crepuscle, unes barques
lentes que van i tornen.

Com van i tornen,
com pel mar, per la trista,
humil, cansada
memòria, les coses
Que fan créixer la pena.

Com creix la pena,
com aquesta mar que enyore,
un mar o idea
d´extensió  agitada,
inútil, sempre activa


Pequeña invocación
 Vicent Andrès Estelles 


¡Cómo te echaba de menos
mar! aquella  cruda luz
que se suaviza
en el crepúsculo, unas barcas
que van y vienen .

Como van y vienen
como por el mar, por la triste,
humilde, cansada
memoria ,las cosas
que hacen crecer la pena .

Como crece la pena ,
de este mar que añoro,
un mar o idea
de extensión , agitada.
inútil, siempre activa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada