dilluns, 31 d’agost de 2015

DRETS HUMANS A EUROPA:TANCAT PER VACANCES?



Ës esfereïdor llegir cada dia durant els mesos de juliol i agost les notícies esgarrifoses i drames humans dels refugiats que han mort pel camí, i els qui intenten arribar cap a Europa, en la seva  tortuosa ruta des dels llunyans llocs d'origen, en guerra o conflicte, a traves de la Mediterrània. Teòricament Europa es un territori basat en el dret, la justícia i la pau social que, fins avui , es preuava d’esser  la guardiana i exemple mundial dels  valors ,principis ,llibertats i drets fonamentals per a tots”
La macabra crònica de morts ofegats (mes de 2.500 comptabilitzats, que sapiguem  ,en 6 mesos) era nomes era  al “Cementerium nostrum”o Mar Mediterrani . La premsa explicava que  les arribades  d’essers humans transportats com esclaus nomes passava al sud d’Europa, a Grècia ,Itàlia o Espanya. Pero ara ,els rics ciutadans del  nord  descobreixen amb sorpresa que els morts es produeixen a les portes de casa seva ;al centre d’Europa ;dins dels camions pastera a Viena; al peu de les  muralles aixecades a la frontera d’ Hongria; a les barricades oficials muntades a  Macedònia; en els incendis provocats d’edificis , destinats a acollir  asilats a Alemanya ,o  les  tanques electrificades a Calais, i no nomes a Ceuta i Melilla  . Ara els ciutadans dels 28 estats membres i dels Estats no membres veïns ,descobreixen que estem en  una situació dramàtica  i que tots hi estem implicats o afectats : ciutadans, governs i estats ;quan  abans  , la Europa dels mercaders sostenien ,per acció u omissió que  nomes era un affaire  dels mediterranis!
 El 14 de setembre desprès de les vacances d’estiu, Europa sembla que s’ha de tornar a reunir per a pensar hi , sinó esperaríem a Nadal , o per reis ! La darrera reunió crec que va esser el 21 de juliol, i tranquil·lament tots els ministres dels 28 van marxar de vacances i ja en tornarien a parlar sense data fixada.
Fa molts anys que predico(i sembla ha estat en el  desert!) que la immigració irregular, l’asil i l’acolliment de refugiats a Europa NO ES UN PROBLEMA. Els problemes en matemàtiques es solucionen sinó no ho son .Però aquestes migracions i moviments massius de desarrapats i fugitius no els poden qualificar, per tant  de problemes ,ja que no es poden solucionar sobre el paper i menys  creure que el temps ho resolt . Es tracta d’una DRAMATICA SITUACIO HUMANA, i la única via d’afrontar- la ,per molt difícil, costosa i complicada que sigui , es assumir-la i cercar sortides a nivell global – col·lectiu europeu , possibles o imaginatives , però que a tots ens afecten . No nomes a Europa sinó als països dels que emigren o fugen.
Excusar se que la culpa es dels altres; no acceptar cupos de refugiats ;al·legar el PIB o l’atur per no implicar s’hi, ;o dur a terme  politiques xenòfobes o racistes per a guanyar vots , no son  la via de solució , ni d’assumir la realitat Al  contrari, la passivitat o la voluntària abstenció , fomenten i enforteixen les xarxes mafioses que, ells si , es lucren ( molt mes que amb la droga a la Mediterrània ) del transport inhuma de individus o famílies senceres  que fugen de les guerres , de la opressió i  de les dictadures, per intentar  arribar a la terra promesa que es la “Europa dels prodiguis i dels valors humans”.
 Aquesta demostrada “ no –política europea de immigració ni d’asil “fa pujar la cotització dels transports que lideren les màfies, com si fos una borsa , però no de valors cotitzables o mercaderies ,sinó d’essers humans vius no morts .Pagar  per esser transportats no es sinònim ni garantia  de poder arribar al paradís que veuen a la TV cada dia . A major obstacle o risc major preu!
La Unió Europea, els Estats de tot Europa; les Autonomies , les ciutats i els pobles ,i els ciutadans  tenim la responsabilitat i la obligació d’exigir als politics de qualsevol nivell  , institucions , governs i ajuntaments  que es posicionin i actuïn. Ells i nosaltres som protagonistes  i actors ( encara que no volguts ni haver fet assajos ) d’aquesta dramàtica obra quotidiana.
La idea que  acabo de llegir a la premsa ,s’acaba de llançar des de  Barcelona i consisteix en  crear  ciutats europees refugi”al estil dels que va fer també Barcelona amb Sarajevo , als anys noranta,en mig del conflicte de Bòsnia als Balcans .Recorden Sarajevo el barri 11 de Barcelona?Es un bon camí a estudiar , aprofundir i seguir. Es una forma planera  d’assumir la realitat i responsabilitat al nivell mes proper : la ciutat , els barris i els veïns, amb independència del que acordin els Estats dits sobirans..
Calen accions e iniciatives com la que ara acaba d’endegar Barcelona, atesa la passivitat dels governs dels 28, quina negligència (suposo que per merescudes  vacances!) no porten a enlloc ni resolen la realitat o el problema humà . Els  els refugiats i asilats ,seguiran intentant arribar o encara s’incrementaran mes .Les màfies no en fan de vacances. Saben les nostres febleses , estudien la meteorologia i el mar; la rendibilitat de les pasteres  i constaten , a diari  la disparitat de criteris de  la UNIO   entorn el tracte als refugiats i asilats!. Son doctors “cum laude “ en explotació humana, amb pocs riscos!
 Calen molts diners públics i privats , per bastir i articular d’un nou concepte de solidaritat i cooperació que avui no practiquem. Cal pensar com es pot evitar que surtin dels països d’origen, cal enfortir l’educació en aquells països , evitar les dictadures i no afavorir la corrupció que afavoreix el comerç d’armes i les guerres . La passivitat , el plany ,la lamentació , o la irresponsabilitat del “a mi no em toca”no son bones ni a curt ni a llarg terme per Europa ni la seva ciutadania i molt menys ,per evitar els desplaçaments .
Creure que com que som al Juliol i Agost a Europa els drets humans i llur protecció  estan de vacances , no es tolerable en una societat civilitzada  del segle XXI. La “reentré” sembla que farà que els governs es moguin desprès del preuat descans estival...ja era hora!.
AFIRMO AMB CONVICCCIO MINORITARIA QUE LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS NO FAN MAI VACANCES!!!!!
EDUARD SAGARRA I TRIAS : President de la Associació per a les Nacions Unides a Espanya
Barcelona 30 Agost 2015

diumenge, 16 d’agost de 2015

¿A QUIEN PERTENECE EL ARTICO?


En pleno siglo XXI la disputa sobre la soberanía de los recursos naturales que esconde el Polo Norte y el Océano Ártico, parece que nos devuelve a las épocas de los grandes descubridores y a las novelas fantasiosas del gran novelista Julio Verne. Pero lo que está pasando no es fantasía sino una realidad que condicionará nuestro futuro dependiendo de cómo se trate entre las potencias que tienen derechos sobre el Ártico, pero también el resto del mundo.
Una primera constatación es que el Ártico y el Polo Norte son espacios marítimos es decir mar: Hielo en la superficie y agua marina debajo del hielo. Superficie helada que se derrite a velocidades alarmantes en los últimos 25 años se trata de millones de metros cúbicos!. Debajo del agua helada se encuentra el suelo y el subsuelo submarino rico en recursos naturales.
Esta es la gran diferencia entre el Ártico con la Antártida o Polo Sur ya que este es un continente de tierra firme cubierta de nieve y hielo. Es por esta razón que en el viven y anidan especies como los pingüinos o aves que no los encontramos en el Ártico donde solo hay osos y focas. En su consecuencia el Polo norte, al ser aguas marinas se regula por las convenciones sobre el Derecho del Mar, propiciadas por la ONU , en especial el Alta Mar, Plataforma Continental y profundidades marinas. También se regula por Tratados sobre fronteras Marítimas entre los Estados que tienen posibilidad de ejercer su soberanía, que son únicamente cinco : Rusia, Noruega , Dinamarca(por Groenlandia) Canadá y los Estados Unido(por Alaska)
En los fondos y subsuelo Ártico por estudios geológicos realizados por las potencias interesadas y por muchos otras interesadas tan lejanas como China , Singapur o la UE, se considera que existe por explorar y explotar un 30% de petróleo o igual proporción de gas , así como oro , plata, mercurio, cobre zinc o manganeso.
Los cinco estados ribereños y Rusia al frente reivindican que sus aguas territoriales y sobretodo su plataforma continental se adentra hacia las profundidades del Ártico bajo el Polo Norte, y evidentemente pretenden que se les reconozca su uso y aprovechamiento exclusivo.
El deshielo progresivo Ártico está provocando unas consecuencias que afectan a muchos ámbitos de nuestra vida cotidiana y a la teórica soberanía de los Estados, aunque estén alejados del Polo. A modo de ejemplo) Las pesquerías se desplazan hacia el Atlántico Norte y la UE pierde sus bancos de pesca ,ii) La navegación entre China y Róterdam tarda 11 días menos que a través del Canal de Suez y además es mucho más segura, iii)Posición geoestratégica - militar de los puertos de Siberia que se habían desmantelado tras la caída de la URSS y que se están reconstruyendo ;iv)establecimiento en Groenlandia de bases de explotación económica y de prospecciones de hidrocarburos y gas,iv) hundimiento de economías de países del tercer mundo que tienen explotaciones minerales , como fuente principal de riqueza a modo de monocultivo , (cobre, zinc, oro etc.) pues el precio bajara o las grandes potencias se abastecerán directamente sin acudir a los mercados internacionales.
Por ahora estamos ante unos conflictos de carácter técnico, geológico, de delimitación de fronteras marítimas, pesquerías o de exploración y explotación de recursos naturales, de las consecuencias del deshielo y de polución marina, pero la conquista de nuevos territorios marinos por las grandes potencias es seguro que desembocara en graves conflictos de soberanía de difícil solución pacifica que afectan a todo el planeta y a la economia globalizada . La ONU a buen segura deberá de intervenir a Instancia de todos los demás Estados.
Presten atención al tema y constataran que Julio Verne su ingenio e imaginación cabalgan de nuevo y abogan por una solución pacifica de los conflictos .
Eduard Sagarra Trias
Presidente de la Asociación de las Naciones Unidas para España.