divendres, 3 de març del 2017

Marius Miro

De vegades busquem poetes forans, quan tenim verdaders tresors a casa. Per exemplaritat d’aquesta afirmacio , es per a mi una  gran satisfacció i un orgull adjuntar-vos , una poesia  ja antiga d'un gran amic i excel·lent jurista :Marius Miro .
 
Nos perdemos buscando fuera lo que tenemos alrededor nuestro . Este es el caso de esta bella poesía, ya antigua, de mi gran amigo y excelente jurista Mario Miro
 
Cordialmente; amb afecte.
    
 
Viene y va,
mi barca
viene y va
como un aire en el olvido,
como un suspiro
de libertad.

Viene y va,
de entre su madera vieja
sale una queja
de ancianidad

y vino y fue tantas veces
del grito del pescador
al silencio de los peces,
que no sé si va,
mi barca,
no sé si viene.

Viene o va.
Mi barca
viene o va
por un rumbo sin destino,
por un camino
que borra el mar.

Y deja sobre la arena
como una pena
mi soledad.
                                                                    
MÀRIUS MIRÓ    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada