divendres, 26 de maig de 2017

Rosa Leveroni

Un poema de Rosa Leveroni i dels seus amor impossibles, que accepta de bon grat perquè ja formen part d'ella mateixa.
 
Un poema deRosa Leveroni en el que evoca sus amores impossible que acepta pues ya son parte de si misma

Eduard Sagarra i Trias
VII
 
Em pren la calma dels camps
quan l'hora esdevé rogenca.
I la quietud del mar
quan els vents dormen la sesta.
I mentre vola l'ocell
l'ànima esdevé lleugera...

Saber-te lluny sense dol
em fa ressò de miracle.
Ara però veig el món
amb la claror que m'encanta
de tenir-te dintre meu,
que fa que no em cal pensar-te.

                  Rosa Leveroni
                           "Epigrames i Cançons"

 
Vocabulario esencial 
Pren :me envuelve la calma de los campos 
Esdevé rogenca: deviene rojiza
Dormen la sesta : duermen la siesta 
Ocell: pajaro
 
Sense dol: sin  luto 
Ressò de miracle: resonar de milagro
Amb la claror : con la claridad 
Que ¡fa que no em cal pensar te: y por ello no tengo necesidad de pensarte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada